BUSCAR POETAS (A LA IZQUIERDA):
[1] POR ORDEN ALFABÉTICO NOMBRE
[2] ARCHIVOS 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª 10ª 11ª 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª y 21ª BLOQUES
[3] POR PAÍSES (POETAS DE 178 PAÍSES)

SUGERENCIA: Buscar poetas antologados fácilmente:
Escribir en Google: "Nombre del poeta" + Fernando Sabido
Si está antologado, aparecerá en las primeras referencias de Google
________________________________

miércoles, 23 de julio de 2014

MASSIMILIANO MANDORLO [10.719]




Massimiliano Mandorlo

Massimiliano Mandorlo (Cattolica, ITALIA   1983). Llicenciat en Lletres a Bolonya i Milà, s’ha dedicat sobretot a Luzi i Zanzotto, publicant una part de la correspondència entre els dos autors. Ha ensenyat disciplines humanístiques a Australia i Itàlia i actualment és subject i reference librarian per la Biblioteca d’Ateneu de la Universitat Cattolica de Milà. Col•labora amb revistes nacionals i internacionals on ha publicat poemes i escrits de crítica. Ha publicat, amb les edicions Alla Chiara fonte, Mareoltre (2006) i Cascina con nebbia amb quatre dibuixos de W. Congdon (2011); i Luce evento (2012) amb Raffaelli Editore.


Ǣ


Un sábado por la mañana en Diciembre
con la escarcha helada reluciente en los hoyos
vendré a visitarte, plantaré en la tierra
diez maravillosas flores blancas
cerca de tu cabeza que duerme sobre el agua

el rojo imprevisto de las banksie en Normanby avenue

la arena roja y fina en los territorios del Norte          toda nuestra soledad

el verde oscuro de florestas infinitas de eucaliptos    sobre los altiplanos ventosos de Lorne

el perfume de lavanda recién cortada en los tranvías de Melbourne

un matorral de spinifex sobrevivido a todos los veranos e inviernos del Norte,


floreciendo sin agua sobre la cima sagrada de Uluru

el cockatoo real con la cresta amarilla que huye de los fotógrafos
porque conoce los reinos inmensos de la nieve

una tendalera de pétalos rosas y blancos en el jardín de Roger Coulston

besar con la lengua todo el silencio leve
el blanco del perdón
el blanco de las playas tasmanianas del este cubiertas de nieve

y el morado de jacarandas recién florecidas                   en las avenidas soleadas de Adelaide

la última vez que me has saludado y has llorado
la luz era alta y temblaba en Via Tivoli
entre las agujas de los pinos y la calle,
has abierto las cortinas y de repente
has visto el mar, el mar más allá
subir en el espacio transparente de las ventanas,
llamar por siempre tu nombre
con toda la fuerza celeste
que sólo el océano posee.

Luce evento, Raffaelli editore 2012






Glaucescens

Reconducidos al polvo
en pedregales áridos de arena y cañaverales
donde reluce un blanco de huesos
y sobre la tierra arada florece
el morado increíble
de una planta silvestre
arrancada de la furia de los vientos del sud
talismán y memoria en la ceniza
la última reliquia austral
de lo que nosotros somos.

Luce evento, Raffaelli editore 2012

ǀ Traducció: Lucia Pietrelli







Un sabato mattina di Dicembre
con la brina ghiacciata scintillante nei fossi
verrò a trovarti, pianterò a terra
dieci meravigliosi fiori bianchi
vicino alla tua testa che dorme sull’acqua

il rosso imprevisto delle banksie in Normanby avenue

la sabbia rossa e fine nei territori del Nord                 tutta la nostra solitudine

il verde oscuro di foreste infinite d’eucalipti                sugli altopiani ventosi di Lorne                   

il profumo di lavanda appena tagliata sui tram di Melbourne

un cespuglio di spinifex sopravvissuto a tutte le estati e gli inverni del nord,
fiorendo senz’acqua sulla cima sacra di Uluru

il cockatoo reale dalla cresta gialla che sfugge ai fotografi
perché conosce i regni immensi della neve

una distesa di petali rosa e bianchi nel giardino di Roger Coulston

baciare con la lingua tutto il silenzio lieve
il bianco del perdono
il bianco delle spiagge tasmane dell’est coperte di neve

e il viola di jacarandas appena fiorite                            lungo i viali assolati di Adelaide

l’ultima volta che mi hai salutato e hai pianto,
la luce era alta e tremava in via Tivoli
tra gli aghi dei pini e la strada,
hai aperto le tende e all’improvviso
hai visto il mare, il mare oltre
salire nello spazio trasparente delle finestre,
chiamare per sempre il tuo nome
con tutta la forza azzurra
che solo l’oceano possiede.

Luce evento, Raffaelli editore 2012







Glaucescens

Ricondotti alla polvere
in greti aridi di sabbia e canneti
dove risplende un bianco d’ossa
e sulla terra smossa fiorisce
il viola incredibile
di una pianta selvatica
strappata alla furia dei venti del sud
talismano e memoria nella cenere
l’ultima reliquia australe
di ciò che noi siamo

Luce evento, Raffaelli editore 2012

Massimiliano Mandorlo (Cattolica 1983). Laureato in Lettere Moderne a Bologna e Milano, si è occupato soprattutto di Luzi e Zanzotto, pubblicando parte del carteggio inedito tra i due autori. Ha insegnato materie umanistiche in Australia e Italia ed è attualmente subject e reference librarian per la Biblioteca di Ateneo dell’Università Cattolica di Milano. Collabora con riviste nazionali e internazionali su cui ha pubblicato poesie e interventi critici. Ha pubblicato per le edizioni Alla chiara fonte Mareoltre (2009), Cascina con nebbia con 4 disegni di W. Congdon (2011) e Luce evento (2012) per Raffaelli editore.


Ǣ


Un dissabte de matí al desembre
amb la rosada gelada lluent als clots
vindré a veure’t, plantaré a terra
deu meravelloses flors blanques
a prop del teu cap que dorm sobre l’aigua

el vermell imprevist de les banksie en Normanby avenue

l’arena vermella i fina als territoris del Nord            tota la nostra solitud

el verd fosc de boscos infinits d’eucaliptus              sobre els altiplans ventosos de Lorne

el perfum de lavanda fa poc tallada als tramvies de Melbourne

un matoll de snipifex sobreviscut a tots els estius i els hiverns del Nord,
florint sense aigua al cim sagrat d’Uluru

el cockatoo reial amb la cresta groga que fuig dels fotògrafs
perquè coneix els regnes immensos de la neu

una estesa de pètals roses i blancs al jardí de Roger Coulston 

besar amb la llengua tot el silenci lleu
el blanc del perdó
el blanc de les platges tasmanianes de l’est cobertes de neu

i el morat de xicrandes fa poc florides                          a les avingudes assolellades d’Adelaide

la darrera vegada que m’has saludat i has plorat,
la llum era alta i tremolava a Via Tivoli
entre les agulles dels pins i el carrer,
has obert les cortines i de cop
has vist el mar, el mar més enllà
pujar a l’espai transparent de les finestres,
cridar per sempre el teu nom
amb tota la força blava
que només l’oceà posseeix.

Luce evento, Raffaelli editore 2012






Glaucescens

Reconduïts a la pols
en sorrals àrids d’arena i canyars
on lluu un blanc d’ossos
i sobre la terra llaurada floreix
el morat increïble
d’una planta silvestre
arrancada de la fúria dels vents del sud
talismà i memòria en la cendra
la darrera relíquia austral
d’allò que nosaltres som.

Luce evento, Raffaelli editore 2012

Massimiliano Mandorlo (Cattolica, 1983). Llicenciat en Lletres a Bolonya i Milà, s’ha dedicat sobretot a Luzi i Zanzotto, publicant una part de la correspondència entre els dos autors. Ha ensenyat disciplines humanístiques a Australia i Itàlia i actualment és subject i reference librarian per la Biblioteca d’Ateneu de la Universitat Cattolica de Milà. Col•labora amb revistes nacionals i internacionals on ha publicat poemes i escrits de crítica. Ha publicat, amb les edicions Alla Chiara fonte, Mareoltre (2006) i Cascina con nebbia amb quatre dibuixos de W. Congdon (2011); i Luce evento (2012) amb Raffaelli Editore.

ǀ Traducció: Lucia Pietrelli




Ǣ


Um sábado de manhã de Dezembro
com a geada gelada brilhante nas valas
virei para te ver, plantarei em terra
dez maravilhosas flores brancas
perto da tua cabeça que dorme sobre a água


o vermelho imprevisto das banksie em Normanby avenue

a areia vermelha e fina nos territórios do Norte                 toda a nossa solidão

o verde escuro de bosques infinitos de eucaliptos             sobre os planaltos ventosos de Lorne

o perfume de lavanda recém cortada nos bondes de Melbourne

um arbusto de spinifex sobrevivido a todos os verões e os invernos do Norte,
florindo sem água no cimo sagrado de Uluru

o cockatoo de crista amarela que foge dos fotógrafos
porque conhece os reinos imensos da neve

um estendal de pétalas cor-de-rosa e brancas no jardim de Roger Coulston

beijar com a língua todo o silêncio leve
o branco do perdão 
o branco das praias tasmanianas de leste cobertas de neve

e violeta dos jacarandás recém floridos                              ao longo dos passeios ensolarados de Adelaide

a última vez que me cumprimentaste e choraste,
a luz era alta e tremia na rua Tivoli
entre as agulhas dos pinheiros e a rua,
abriste as cortinas e de repente
viste o mar, o mar além
subir no espaço transparente das janelas,
chamar para sempre o teu nome
com toda a força azul
que só o oceano possui.

Luce evento, Raffaelli editore 2012







Glaucescens

Reconduzidos ao pó
em areais áridos de areia e canaviais
onde brilha um branco de ossos  
e sobre a terra frouxa floresce
violeta incrível
duma planta silvestre
arrancada com a fúria dos ventos do sul
talismã e memoria nas cinzas
a ultima relíquia austral
daquilo que nós somos.

Luce evento, Raffaelli editore 2012

Massimiliano Mandorlo (Cattolica, 1983). Licenciado em Letras em Bolonha e Milão, dedicou-se principalmente ao estudo de Mario Luzi e Andrea Zanzotto, publicando uma parte da correspondência entre os dos autores. Leciona disciplinas humanísticas na Austrália e na Itália e atualmente é subject e reference librarian para a Biblioteca de Ateneo da Universidad Cattolica de Milan. Colabora em revistas nacionais e internacionais onde tem publicado poemas e escritos críticos. Publicou nas editoras alla chiara fonte, Mareoltre (2006) e Cascina con nebbia com quatro desenhos de W. Congdon (2011); e na Raffaelli Editore Luce evento (2012).

ǀ Tradução: Joan Navarro / Francesca Cricelli


Ǣ


Un samedi matin de décembre
avec la rosée glacée brillant dans les trous
je viendrai te voir, je planterai dans la terre
dix merveilleuses fleurs blanches
près de ta tête qui dort sur l’eau


le rouge imprévu des banksy à Normanby avenue

le sable rouge et fin sur les territoires du Nord         toute notre solitude

le vert foncé des bois infinis d’eucalyptus                sur les plateaux venteux de Lorne

le parfum de lavande récemment coupée dans les tramways de Melbourne

un buisson de spinifex survécu à tous les étés et hivers du Nord,
fleurissant sans eau sur la cime sacrée de l’Uluru

le cacatoès royal à huppe jaune qui fuit les photographes
parce qu’il connaît les royaumes immenses de la neige

une étendue de pétales roses et blancs dans le jardin de Roger Coulston

embrasser avec la langue tout le silence léger
le blanc du pardon
le blanc des plages tasmaniennes de l’est couvertes de neige


et le violet des jacarandas à peine en fleur                    dans les avenues ensoleillées d’Adélaïde

la dernière fois que tu m’as salué et tu as pleuré
la lumière était haute et tremblait dans la Via Tivoli
entre les aiguilles des pins et la rue,
tu as ouvert les rideaux et tout à coup
tu as vu la mer, la mer au-delà
monter dans l’espace transparent des fenêtres,
appeler pour toujours ton nom
avec toute la force céleste
que seul l’océan possède.

Luce evento, Raffaelli editore 2012







Glaucescens

Reconduits à la poussière
dans des grèves arides de sable et de roselières
où reluit un blanc d’os
et sur la terre labourée fleurit
le violet incroyable
d’une plante sauvage
arrachée à la furie des vents du sud
talisman et mémoire dans la cendre
la dernière relique australe
de ce que nous sommes.

Luce evento, Raffaelli editore 2012

Massimiliano Mandorlo (Cattolica, 1983). Titulaire d’une licence de Lettres obtenue à Bologne et à Milan, il se consacre surtout à Luzi et Zanzotto, et publie une partie de la correspondance entre les deux auteurs. Il a enseigné des matières humanistiques en Australie et en Italie. Actuellement il est subject et reference librarian à la Bibliothèque de l’Athénée de l’Université Catholique de Milan. Il collabore avec des revues nationales et internationales où il a publié des poèmes et des écrits critiques. Il a publié aux éditions  Alla Chiara fonte, Mareoltre (2006) et  Cascina con nebbia  avec quatre dessins de W. Congdon (2011), et Luce evento (2012) aux éditions  Raffaelli Editore.

ǀ Traduction: Dolors Català


Ǣ


One Saturday morning in December
with the frozen frost shining in the holes
I will come and visit you, I will plant
ten wonderful white flowers in the earth
near your head sleeping over the water

the unexpected red of the banksie in Normanby avenue

the red and fine sand in the Northern territories all our loneliness

the dark green of infinite forests of eucalyptus over Lorne’s windy high plateaus

the perfume of lavender cut just now in Melbourne’s trams

one bush of spinifex survived against all Northern summers and winters,
flowering without water over Uluru’s sacred peak

the real cockatoo with the yellow crest escaping from the photographers
because it knows the immense kingdoms of the snow

a sweep of pink and white petals in Roger Coulston’s garden

kissing, with the tongue, all the smooth silence
the white of forgiveness
the white of the eastern Tasmanian beaches covered with snow

the recently blossomed Jacaranda’s purple in Adelaide’s  sunny avenues

the last time you waved and cried
the light was high and was trembling in Via Tivoli
between the pine needles and the street,
you opened the curtains and suddenly
you saw the sea, the sea beyond
ascending in the transparent space of the windows,
calling your name forever
with all the celestial force
that only the ocean possesses.

Luce evento, Raffaelli editore 2012








Glaucescens

Driven to the dust
in arid gravel lands of sand and reedbed
where the white of bones gleams
and the incredible purple flowers
over the ploughed lands
of a wild plant
uprooted with the fury of the southern winds
talisman and memory of the ash
the last austral relic
of what we are.

Luce evento, Raffaelli editore 2012

Massimiliano Mandorlo (Cattolica, 1983). Degree in Letters in Bologna and Milan, he devoted his work to Luzi and Zanzotto most of all, and he published a part of the correspondence between both authors. He taught humanistic disciplines in Australia and Italy. Nowadays he is subject and reference librarian for the Library of Ateneo of the University of Cattolica in Milan. He publishes poems and articles in international and national magazines and has published Mareoltre (2006) and Cascina con nebbia with 4 paintings by W. Congdon (2011), both books published by the editions Alla Chiara fonte, and Luce evento (2012) published by Raffaelli Editore.

ǀ Translation: Arthur Rippendorf & Jaume C. Pons Alorda




http://seriealfa.com/alfa/alfa58/MassimilianoMandorlo.htm

No hay comentarios: