Igor Estankona Bilbao
Escritor en euskera, nacido el 9 de abril de 1977 en la localidad de Artea (Bizkaia).
Licenciado en Derecho por la Universidad de Deusto (Bizkaia). Empezó muy pronto a escribir, y ya en el año 1992 fue galardonado en los Premios Urruzuno, creados para estudiantes por el Departamento de Educación del Gobierno Vasco. Ha colaborado con artículos literarios o de opinión en la revista Zantzu del Valle de Arratia y en los diarios Euskaldunon Egunkaria, Gara, Deia, y en la emisora Euskadi Irratia.
En el año 1998 publicó el libro de poemas Anemometroa (Susa). Su segundo libro se publica en 2002, Tundra (Susa), un poemario con el que había ganado la beca Joseba Jaka de creación literaria. En 2004 la Fundación Kutxa publica Ehiza eta nekea, libro de poemas galardonado con el Premio Ciudad de Irun. En 2009 la editorial Susa publica Iratzeen esporak, poemario de tono intimista en el que el amor y el desamor comparten espacio con la crítica social.
Es el autor de Basilio Pujana (1913-2005) publicado en la colección Bidegileak (Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2007).
En 2009, junto con Josune Muñoz y Edorta Jiménez, publica Desira plazer: 68-08 euskal poesia erotikoaren antologia (Txalaparta), trabajo en torno a la poesía erótica vasca comprendida entre 1968 y 2008.
Artea,1977.
Zuzenbide ekonomikoan lizentziatua da. Gazte gazterik irabazi zuen Urruzuno lehiaketa, 15 urte zituela. Arratiako Zantzu aldizkarian kolaboratzeaz gainera, Egunkariako Barkatu Ama gazteentzako gehigarrirako artikuluak idazten aritu zen.
Euskadi Irratian ere hainbat kolaborazio egin ditu. Gara eta Deia egunkarietan, literatur kritikari lanetan ibili ohi da.
1998an Anemometroa poema sorta argitaratu zuen, Susaren eskutik. Ondoren, Tundra titulupeko poema liburua plazaratu zuen, Joseba Jaka Literatur Beka bereganatu ondoren.
[Artea, Biscaia, 1977. Llicenciat en Dret. Als 15 anys va guanyar el premi literari Urruzuno. Ha col·laborat en diverses revistes, suplements literaris i programes de ràdio. També exerceix la crítica literària en els diaris Gara i Deia. El 1998 va publicar el recull de poemes Anemometroa, on maneja esquisidament el poder suggeridor del surrealisme per a treure resquills de bellesa a realitats cruels i soledats diverses. Més tard li van editar el segon llibre de poemes, Tundra, gràcies a la prestigiosa beca Joseba Jaka, obra en la qual tot i que s'accentua l'abstració, es manté el domini de les imatges metafòriques de gran personalitat.]
[1 de octubre]
Gisèle no puede apartar el deseo de pasear entre las tumbas.
R. Saizarbitoria
Instante inmutable
Cuando la acarició
no fue una caricia.
Fue un intento de llevar una caricia
más allá de su propio valor plástico.
Aquel gesto
aquel ruego
se simplificó en la búsqueda de los absolutos.
Él parecía un coleóptero asustadizo
cuando se escondía bajo las sábanas.
Calentó los pies de Gisèle con su aliento
cayendo en el más arcaico modo de pedir perdón.
Sea como fuese, quería abrir
la puerta
que tenía dentro de sí o más lejos.
Aunque amaba a Gisèle
era dormir junto a una caníbal.
Eso mismo.
Dormir junto a una caníbal.
Suicidarse desde una torre de azúcar.
Gisèle que soñaba con su respiración callada
no le ofrecía más que la indiferencia de los tubérculos.
Por supuesto su situación original no era aquélla
pero si deseaban estar juntos
no podían vivir en el mismo cuarto.
Él ya sabía que eso no era una traición
pero no distaba mucho.
Quería quedarse para siempre en la gasolinera o en la estación
esperando a Gisèle.
Que si alguien no llegaba fuese Gisèle
quien no llegaba.
El aire no es nada y el viento en cambio todo
se lo lleva.
Era tan evidente el árido olor de los cabellos…
las lágrimas le creaban bonitos juegos caleidoscópicos
frente a los ojos:
los cuadros parecían sudar
las lámparas reflejaban el vientre de los peces.
Los dos para siempre.
Seguramente los dos para siempre
y se rió.
Fuera pero lejos
cansinas nubes de plástico empujaban al tiempo
hacia el amanecer.
Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Urriak 1
Gisèle-k ezin aldendu du hilobi artean pasiratzeko gogoa.
R. Saizarbitoria
Momentu finkoa
Laztandu zuenean
ez zen laztan bat izan.
Laztana bere balio plastikotik harago eramateko
ahalegina izan zen.
Absolutuen bilaketan sinplifikatu egin zen
keinu hura
erregu hura.
Koleoptero beldurti bat ematen zuen
izara azpian ezkutatzen zenean.
Gisèle-ri hankapeak hatsarekin berotu zizkion
barkamena eskatzeko modu arkaikoenean eroriz.
Zelan edo halan ireki ehin nahi zuen
bere barneaan edo urrunago
zegoen atea.
Gisèle maite zuen arren
kanibal baten ondoan lo egitea zen.
Hori.
Kanibal baten ondoan lo egitea.
Azukrezko torre batetik burua botatzea.
Tuberkuluen indiferentzia baino ez zion eskaintzen
arnasa isil harekin amestsetan ari zen Gisèlek.
Noski beraien egoera orijinala ez zela hura
Baina elkarrekin egon nahi bazuten
ezin zuten gela berean bizi.
Bazekien ez zela traizioa baina
gutxi falta zitzaion.
Betiko egon nahi zuen gasolindegian edo estazioan
Gisèleren zain.
Norbait etorriko ez bazen Gisèle izatea
ez zetorrena.
Airea ez da ezer eta haizeak ostera dena
daramana.
Hain bistakoa zen ilearen agor usaina…
Malkoek jolas kaleidoskopio politak sortzen zizkioten
begien aurrean:
koadroak heze zeudela zirudien
lanparek arrainen sabelen distira itzultzen zuten.
Betirako ziren biak.
Seguruenik betirako ziren biak
eta barre egin zuen.
Kanpoan bain aurrun
plastikozko lainoek nekez bultzatzen zuten denbora
egunsentirantz.
Anemometroa, Susa, 1998
[1 d’octubre]
Gisèle no pot apartar el desig de passar entre les tombes.
R. Saizarbitoria
Instant immutable
Quan la va acariciar
no va ser una carícia.
Va ser un intent de portar una carícia
més enllà del seu propi valor plàstic.
Aquell gest
aquell prec
es va simplificar en la recerca dels absoluts.
Ell semblava un coleòpter espantadís
quan s’amagava sota els llençols.
Va escalfar els peus de Gisèle amb el seu alè
tot caient en la més arcaica manera de demanar perdó.
A totes passades, volia obrir
la porta
que tenia dins seu o més lluny.
Encara que estimava Gisèle
era dormir al costat d’una caníbal.
Això mateix.
Dormir al costat d’una caníbal.
Suïcidar-se des d’una torre de sucre.
Gisèle que somiava amb el seu respir callat
no li oferia més que la indiferència dels tubercles.
Per suposat la seua situació original no era aquella
però si desitjaven estar junts
no podien viure a la mateixa cambra.
Ell ja sabia que això no era una traïció
però no en distava molt.
Volia quedar-se per sempre en la gasolinera o en l’estació
esperant Gisèle.
Que si algú no arribava fos Gisèle
qui no arribava.
L’aire no és res i el vent en canvi tot
s’ho enduu.
Era tan evident l’àrida olor dels cabells...
les llàgrimes li creaven bonics jocs caleidoscòpics
davant els ulls:
els quadres semblaven suar
les llànties reflectien el ventre dels peixos.
Els dos per sempre..
Segurament els dos per sempre
i va riure.
Fora però lluny
pausats núvols de plàstic empenyien el temps
cap a l’alba.
Anemometroa (Anemòmetre), Susa, 1998
[Traducció de Joan Navarro*]
[3 de octubre]
Era un mundo en sí
aquel beso que no quería acabar nunca.
J. Mirande
Instante evolutivo
Dormir es de madera.
Tras pasar la noche encendiendo peces
y desnudando ranas
el despertador sonó
y se les despejaron los ojos.
Gisèle se sentó en el extremo de la cama
tanteando aquel barranco, aquel límite
y él decidió que Gisèle era muy hermosa.
Muy hermosa.
El alba entró en el cuarto
con su compañía de danza.
Era agradable ver a Gisèle de espaldas.
Ver a Gisèle.
La acarició
de una forma nueva sin embargo
más lenta que las escasas imágenes
que llegan de la Luna
en su baja gravedad de terciopelo.
La besó con sonrisa temblorosa
en el punto más arbitrario del hombro
Y de pronto los labios
se le llenaron de tiza
y de pronto la tristeza de la víspera volvió
espantada
rodeó a Gisèle pararrayos
anguila eléctrica
piel de tijera.
Buscó y
encontró un vivero de caimanes en su pubis.
En aquel silencio policial profundo
los objetos del cuarto perdieron su significado inmediato.
Gisèle en medio de una mancha de petróleo
quemándose en las fotos desde entonces
y a miles de metros Miguel Hernández en la celda
o las barbas de los gatos en el desierto
eran cuerdas de contrabajos.
Le lamió el pelo llorando,
como se suelen lamer las piedras.
Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Urriak 3
Mundu bat zen berez
sekula amaitu nahi ez zen musu hura.
J. Mirande
Momentu ebolutiboa
Lo egitea egurrezkoa da.
Gau osoa arrainak pizten
eta igelak eranzten ibili ondoren
Iratzargailuak jo zuen
eta begiak erne zitzaizkien.
Gisèle ohe puntan eseri zen
Amildegi hura, limite hura haztatuz
eta Gisèle lepoz sano ederra zela erabaki zuen.
Sano ederra.
Goizaldea gelara sartu zen
bere dantza konpainiarekin.
Atsegina zen Gisèle lepoz ikustea.
Gisèle ikustea.
Laztandu egin zuen
modu berri batean hala ere
tertziopelozko grabitate baxu batean
ilargitik heldu zaizkigun
irudi bakarretan baino astiroago.
Irribarre dardaratiz musu eman zion
Sorbaldako puntu arbitrarionean
eta bat-batean ezpainak
klarionez bete zitzaizkion
Eta bat-batean bezperako tristura itzuli zen
Izututa
Besoekin inguratu zuen Gisèle tximistorratza
aingira elektrikoa
guraizezko azala.
Bilatuz
kaimanen haztegi bat aurkitu zion pubisean.
Isiltasun polizial sakon hartan
gelako gauzek esanahi inmediatoa galdu zuten.
Petrolio orbanaren erdian Gisèle
argazkietan sutan harrezkero
eta milaka metrora Miguel Hernández ziegan
edo katuen bizarrak basamortuan
kontrabaxuetako hariak ziren.
Ilea miazkatu zion negarrez,
harriak miazkatzen diren antzera.
Anemometroa, Susa, 1998
[3 d’octubre]
Era un món en si
aquell bes que no volia acabar mai.
J. Mirande
Instant evolutiu
Dormir és de fusta.
Després de passar la nit encenent peixos
i despullant granotes
el despertador va sonar
i se li van aclarir els ulls.
Gisèle va seure en l’extrem del llit
temptejant aquell barranc, aquell límit
i ell va decidir que Gisèle era molt bella.
Molt bella.
L’alba va entrar a la cambra
amb la seua companyia de dansa.
Era agradable veure Gisèle d’esquenes.
Veure Gisèle.
La va acariciar
d’una forma nova no obstant això
més lenta que les poques imatges
que ens arriben de la Lluna
en la seua baixa gravetat de vellut.
La va besar amb somriure tremolós
en el punt més arbitrari del muscle.
I de sobte els llavis
se li van omplir de guix
i de sobte la tristesa de la vigília va tornar
espantada
va rodejar Gisèle parallamps
anguila elèctrica
pell de tisora.
Va buscar i
va trobar un viver de caimans en el seu pubis.
En aquell silenci policíac profund
els objectes de la cambra van perdre el seu significat immediat.
Gisèle en mig d’una taca de petroli
cremant-se en les fotos des d’aleshores
i a milers de metres Miguel Hernández en la cel·la
o les barbes dels gats en el desert
eren cordes de contrabaixos.
Li llepà els cabells plorant,
com s'acostuma a llepar les pedres.
Anemometroa (Anemòmetre), Susa, 1998
[Traducció de Joan Navarro*]
[La ofrenda]
Mientras los tienes abiertos te daría
dos besos dolorosos en los ojos,
hasta hacer de ellos dos soles sin brillo.
También hoy me he alejado al galope y
vuelvo con comida.
Si tienes hambre, come mis manos, son tuyas.
Si aún tienes hambre come mis manos.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Eskaintza
Zabal-zabalik dituzun bitartean emango nizkizuke
musu mingarri bi begietan,
distirarik gabeko eguzki bi utzi arte.
Galapan urrundu naiz gaur ere eta
jatekoarekin nator.
Gose bazara, jan nire eskuak, zureal dira.
Oraindik gose bazara jan nire eskuak.
Tundra, Susa, 2002
[L’ofrena]
Mentre els tens oberts et donaria
dos besos dolorosos als ulls,
fins fer d’ells dos sols sense brillantor.
També avui m’he allunyat a galop i
torne amb menjar.
Si tens fam, menja les meues mans, són teues.
Si encara tens fam, menja les meues mans,
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Joan Navarro*]
[La aparición]
Vino a mi con una manzana en la mano.
La imaginé llegando con una manzana
a una ciudad destruida en la batalla.
La luna perdía claridad, digerida por las estrellas.
Todo era venganza en las mentes de los vencedores.
Entonces ella detuvo la guerra, con una manzana en la mano,
mientras la mañana, rendida a sus pies, babeaba miel.
Le dije que la ruina era hermosa,
cuando vino con una manzana en la mano.
Le dije que era libre de deshacerme,
de preñar cada añico, para que surgiesen de ellos
príncipes de Navarra,
cuando vino a mi con una manzana en la mano.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Agerpena
Eskuan sagar batekin etorri zitzaidan.
Irudikatu nuen sagar batekin heltzen.
batailak suntsitutako hiri batera.
Ilargia, izarrak jan ahala, argitasun galtzen ari zen.
Dena zen mendekua irabazleen buruetan.
Orduan geldiarazi zuen gerra, sagar batekin eskuan,
Goizari, bere aurrean beauniko, ahotik eztia zeriola.
Esan nion ederra zela hondamendia,
eskuan sagar batekin etorri zenean.
Esan nion aske zela ni birrintzeko,
Zati bakoitza eranltzeko, Nafarroako
Pirntzeak irten zitezen haietatik,
etorri zitzaidanean sagar batekin eskuan.
Tundra, Susa, 2002
[L’aparició]
Va venir a mi amb una poma a la mà.
La vaig imaginar arribant amb una poma
a una ciutat destruïda en la batalla.
La lluna perdia claredat, digerida per les estrelles.
Tot era venjança en les ments dels vencedors.
Aleshores ella va detenir la guerra, amb una poma a la mà,
mentre el matí, rendit als seus peus, bavejava mel.
Li vaig dir que la ruïna era bella,
quan va venir amb una poma a la mà.
Li vaig dir que era lliure de desfer-me,
de prenyar cada bocí, perquè sorgiren d’ells
prínceps de Navarra,
quan va venir a mi amb una poma a la mà.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Joan Navarro*]
*[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de M.A. Meabe]
http://seriealfa.com/alfa/alfa31/IgorEstankona.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario