BUSCAR POETAS (A LA IZQUIERDA):
[1] POR ORDEN ALFABÉTICO NOMBRE
[2] ARCHIVOS 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª 10ª 11ª 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª y 21ª BLOQUES
[3] POR PAÍSES (POETAS DE 178 PAÍSES)

SUGERENCIA: Buscar poetas antologados fácilmente:
Escribir en Google: "Nombre del poeta" + Fernando Sabido
Si está antologado, aparecerá en las primeras referencias de Google
________________________________

miércoles, 1 de enero de 2014

MONSERRAT COSTAS [10.586]


Montserrat Costas 

(Capellades, Anoia, BARCELONA  1976) es poeta. 

Licenciada en Periodismo, trabaja de editora en Ara Llibres desde el 2003 y vive en Barcelona. 

Su obra se caracteriza por el estilo conciso y sobrio, el toque de humor e ironía y la predilección por los temas contemporáneos. 

Ha publicado los libros L'amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, con Jordi Condal) y Poesia egocèntrica (1997).
La murga (Lapislàtzuli Editorial, 2013), un excellent treball experimental en el camp de la poesia, és el quart llibre de Montserrat Costas 

Aparecen poemas suyos en diversas antologías de poesía contemporánea catalana. Parte de su obra se ha traducido al noruego. 

Ha recitado su poesía por todo el territorio de los Països Catalans: en Barcelona (en el Brossa Espai Escènic, en el bar Horiginal y otros), Tarragona, Palma, Búger, Badalona, Vilafranca del Penedès, con QuarkPoesia en la Universitat Autònoma de Barcelona, en el festival Còdols de Cerdanyola del Vallès, en València (Centre de Cultura Cntemporània Octubre), en la sala Paper de Música de Capellades. También en el extranjero, en el festival de literatura de Lillehammer Norsk Litteraturfestival y en Oslo. 

Desde el año 2010 escribe reseñas de libros de poesía en la revista Caràcters y forma parte del jurado del premio de poesía Joan Perucho - Vila de Ascó. 

Ha sigo galardonada con los premios de poesía de Vila de Martorell 1999 y Divendres Culturas de Cerdanyola del Vallès 1996. 

Es socia de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 






Boletus edulis 

La llanega que no coges
por miedo a envenenarte
enloquecerá chillando un domingo por la mañana.
No quieres oírme,
ni puedes, ni es necesario.
Me secaré en silencio
un lunes, en plenitud.




Boletus edulis

Llenega que no culls
per por d’enverinar-te,
enfolliré xisclant diumenge de matí.
No em vols oir,
ni pots, ni és necessari.
M’assecaré en silenci
dilluns, en plenitud. 








Aeropuerto 

¿Qué sabrá toda esta gente
de las páginas en blanco
que me amenazan?




Aeroport

Què sap tota aquesta gent
de les pàgines en blanc
que m’amenacen?







Cibersíndrome de Stendhal 

Asfixiante la belleza
            tanta y aquí
            toda y ahora
Cuando no me vigiles
            llenaré mis bolsillos
            de pétalos




Cibersíndrome de Stendhal

Asfixiant la bellesa
tanta i aquí
tota i ara

Quan no em vigilis
m’ompliré les butxaques
            de pètals

[Traducciones al castellano: Toni Quero]



Eix. Montserrat Costas







L'arrel de les dissonàncies

Genolls a terra, braços en creu,
em sé estendard de la foscor absoluta.
Només les ombres em reten homenatge.

Però si se'm trenca una corda del violí
en pessigaré una altra.







Que ve el llop

Jo queveelllopejo
Tu queveelllopeges
Ell queveelllopeja
Nosaltres queveelllopegem
Vosaltres queveelllopegeu
Ells hi cauen sempre
                                    de quatre potes







Mètode Suzuki

blanca
blanca
negra 
blanca

La grandesa del poema
rau allà on els dits no arriben.

negra
blanca
negra 
blanca





Collage I (Vinyoli-Sampere)

Cadascú porta als ulls 
l’hora de morir.

Atura’t:
            hora fixa del poema.

No cal dir abisme.
L’orella escolta sols
l’abisme del silenci.

Ara, quan ja sabem
que volies dir la mort.






Paraules d’amor 
(a la manera de Toshiko Hirata)

T’explicaré un secret
perquè creixi i fructifiqui:
les grans paraules d’amor
són  inventades.

Els secrets es fan grans
només en revelar-los.

L’oblit és permanent
només si és necessari.

Si et dic Concertgebouw
no et pensis que t’estimo:
aquesta paraula no l’he inventat pas jo.






Anem bé

Si tot ens va tan bé i és tan perfecte
i som feliços junts i ens estimem
i canten els ocells i surt el sol i
som sexis, joves, forts, rics i valents,
qui ha convidat la murga a aquesta festa?







Superpoders

Veure el telenotícies
            sense amoïnar-se
Desaparèixer quan toca
            reunió de veïns
Menjar cireres
            fora de temporada
Arribar l'últim
            i marxar el primer
Ocupar l'únic
            lloc per aparcar
Viure sense preguntes
Morir sense respostes






La perfecció de la capsa buida

Buscaves or. Et vaig fer a mans
conversa sense fi,
sexe sense preguntes,
mel als llavis,
mil i una nits.

Res no t'era prou.

I ara exigeixes el llibre de reclamacions.

Mentre l'esperes,
m'entretinc amb el paper d'embolicar.
I en faig les ales amb què fujo.

http://www.barcelonareview.com/revista/69/mc.html








No hay comentarios: