7343.- FRANCESC GARRIGA Y BARATA

Francesc Garriga y Barata ( Sabadell , 1932 ) es un poeta catalán.

Licenciado en Germánicas por la Universidad de Barcelona, vivió en la Amazonia en su juventud, cuando formaba parte del orden de los franciscanos capuchinos, que luego dejó. Profesionalmente se dedicó a la enseñanza de las Humanidades, especialmente en el Colegio San Gregorio de Barcelona, ​​donde muchos de los que fueron alumnos ahora se reclaman discípulos suyos ( Francesc Fontbona , Joan Fontcuberta , Josep Bracons , Xavier Bosch ...), y otros que no fueron alumnos de él lo siguieron como poetas ( Carlos Campos y Mundó ).

Ejerció la crítica de arte y dirigió la edición castellana de la cuidada revista de arte "FMR". También tuvo una destacada participación en programas culturales del Canal 33 de la Televisió de Catalunya , donde mostró el vasto campo de sus intereses.

Su obra poética, aunque al principio fue incluida en antologías canónicas como la de Joan Triadú, después pasó un largo purgatorio, en parte por su positivo alejamiento de las tendencias de poesía social hegemónicas en los años sesenta, que tanto marcaron la línea oficial de la poesía catalana, y también lamentablemente por su marginación geográfica. Hasta que no publicó en Columna y Proa no empezó a ser ampliamente reconocido y premiado (Juegos Florales de Barcelona).

Publicaciones:

Entre el neguit i el silenci, Sabadell : [s.n.], 1959 (Joan Sallent)

Foc nostre, somni..., Sabadell : Edicicions Riutort, 1960

Paraules, Sabadell : [s.n.], 1962 (Xavier Sallent)

Paraules cap al tard, Sabadell : Sallent germans, 1973

Els Colors de la nit, Barcelona : Columna, 1990

Setembre, Barcelona : Columna, 1992

Del mar als sorrals / pintures de Pere Camps. Els sorrals del silenci / poemes d'ell, 1995 (Barberà del Vallès) ; Gràfiques Barberà))

Ombres, Barcelona : Proa, 2000

Temps en blanc, Barcelona : Proa, 2003

La Nit dels peixos, Barcelona : Proa, 2005

Camins de serp, Barcelona : Edicions 62, 2009

Ragtime: LaBreu Edicions, 2011

Premios y reconocimientos

1991 - Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, Setembre

2004 - Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, La nit dels peixos[2]

2012 - Premi Cavall Verd 2012 (Mallorca) pel poemari "Ragtime".

1

aquesta és la sentència:

plantar paraules.

regar-les amb paraules,

collir-les amb els dits de pell més tendra.

dallar les canyes del silenci,

barranc inútil, galliner de somnis.

sembrar, després, paraules

líquides,

per disfressar la vida

de mort, la mort de vida.

cap pausa.

no em pregunteu per què.

2

excavo amb mans de pànic

la deu del temps.

enterro i desenterro

l’arrel d’una aigua vella,

perduda i retrobada, fràgil.

desert i pluja

quietud i fúria.

cistell de dits,

teixeixo un pom de vímets,

memòria i oblit

i malentesos.

la vida que hem de dir-nos

podria encara cabre

dins tot el que ja hem dit?

3

ha arribat l’hora de la pluja.

Posaré el món sobre la taula.

L’ofegaré amb un vers.

Coixí de mots

Sobre la boca de la terra,

Geografia de la fam.

Si em sobren lletres,

El meu taüt.

4

tot és i no

serà

si jo no hi sóc

camins i no

camí

per no anar enlloc

sempre és enlloc a tot arreu

la pell s’esquerda

tremolen els turmells.

les mans, on són les mans ?

tot és i no.

quan el que ve no ve

s’escurça el temps

de pluges

en terres mal llaurades

cançons de pa sense llevat ni sal.

tot el dibuix ha pres la forma exacte

del blanc de plana de llibreta.

només ens manca l’última sorpresa.

tot és i no.