BUSCAR POETAS (A LA IZQUIERDA):
[1] POR ORDEN ALFABÉTICO NOMBRE
[2] ARCHIVOS 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª 10ª 11ª 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª y 21ª BLOQUES
[3] POR PAÍSES (POETAS DE 178 PAÍSES)

SUGERENCIA: Buscar poetas antologados fácilmente:
Escribir en Google: "Nombre del poeta" + Fernando Sabido
Si está antologado, aparecerá en las primeras referencias de Google
________________________________

martes, 22 de noviembre de 2011

5381.- ASSUMPCIÓ FORCADA


ASSUMPCIÓ FORCADA
Poeta y cantautora nacida en Sudanell (Lleida) un 27 de noviembre de 1947. Licenciada en ciencias biológicas por la Universidad de Barcelona.
Ganadora del primer Premio de Poesía Joan Sitjar.
Algunos de sus poemas han sido traducidos al francés, alemán, castellano, islandés.
Forma parte de las Antologías Contemporáneas : “Antologia de poetes dels Països Catalans”, 1999 y “L’ombra de l’altre mar : poesia catalana contemporània”, 2000 (edición bilingüe catalán-ruso)

Obra publicada:
“Immunitat”. Barcelona: Columna, 1990
“Flora sapiens”. Barcelona: Columna, 1993
“Caducifolium” (ed. bilingüe català-castellà). Barcelona: Seuba, 1994
“Hàbitat” (ed. bilingüe català-castellà). Barcelona: Seuba, 1996
“Ecosistema” (ed. bilingüe català-castellà). Barcelona: Seuba, 1998
“Germinació”. Lleida: Pagès, 2000
“Evolutio”. Barcelona: Seuba, 2000
“Cosmos”. Lleida: Pagès, 2002
“Fotosíntesi”. Lleida: La Busca, 2004
“Prisma”. Barcelona: La Busca, 2005
“Semillas”. Barcelona: La Busca, 2006
"Rails/Railes". Barcelona: La Busca, 2007
"Univers/Universo". Barcelona: La Busca, 2008
"GEODINÀMICA /GEODINÁMICA" La Busca edicions, 2009
"H2O (AIGUA)" La Busca edicions, 2010
"METEOROLOGIA/METEOROLOGÍA" La Busca edicions, 2011.





Terrorismo enmascarado

Abolida la pena de muerte
y sin juicio previo,
verdugos que antes eran vuestros amantes
han hecho de vosotras
sus víctimas.

Las torturas psicológicas
y el miedo eran los barrotes
de la celda en que se convirtió
vuestro hogar.

¡Cuántas mujeres
hay todavía en el corredor de la muerte,
que es el paso del tiempo sin ayuda,
maltratadas dentro de la prisión
del silencio¡

Víctimas de un terrorismo
que pone minas de intolerancia,
alambrada de incomprensión
a vuestro canto de libertad,
a vuestra voz que sale y grita
con las heridas,
con la sangre que escribe
como epitafio:
Porque amamos la vida
reivindicamos nuestra identidad.









25 de noviembre

Humilladas, torturadas,
prisioneras, lapidadas,
silenciadas,asesinadas,
quemadas,degolladas,
violadas, discriminadas,
engañadas, amenazadas,
atemorizadas, apuñaladas.

Tatuadas por la violencia,
olvidadas por la justícia
que deja libre al verdugo,
por la gente sorda a vuestros gritos
pidiendo ayuda.
Un verdugo que va de prepotente
y que nunca se suïcida a tiempo.




25 DE NOVEMBRE

Humiliades, torturades,
presoneres, lapidades,
silenciades, assassinades,
cremades, degollades,
violades, discriminades,
enganyades, amenaçades,
atemorides, apunyalades.

Tatuades per la violència.
Oblidades per la justícia
que deixa lliure el botxí,
per la gent sorda als vostres crits
demanant ajuda.
Un botxí que va de prepotent
i que mai no se suïcida a temps.








Viva cada momento

Quizás hemos perdido el tren,
la palabra necesaria,
en la estación de la convivencia.

El silbido de la angustia
grita, imprime velocidad
a la máquina de la juventud.

Más tarde, una vía solitaria,
silenciosa, en la vía del olvido
será testimonio de la fugacidad de la vida.

Párate y vive cada momento!








FOTOSÍNTESIS

Tus electrones giraban tranquilos
por órbitas de tu mundo interior,
mientras los días iban configurando en ti
la clorofila, en una mutación
de la cual desconoces el origen.

Ahora eres un árbol en el bosque de la vida,
con el día llegó la luz de tus ojos
y te diste cuenta que los electrones
se excitaban con aquel beso de luz.

Seguían una cadena de transporte
con una alegría que daba energía
y obtenía oxigeno del agua.
Y te introdujiste en el otro fotosistema,
que tenía una clorofila diferente,
completando su órbita.

Ya sin luz, en la noche,
un conjunto de reacciones mágicas
de enlaces y atracciones entre todos los átomos
iban purificando el aire
mientras el gusto dulce del azúcar
se repartía por todas las ramas,
troncos y raíces haciendo más brillantes,
más verdes las hojas.







CONTENIDORS

E n quin contenidor
podràs tirar els dies que has perdut,
com fulles on les floridures
hi han deixat la seva empremta
i s'ha perdut la saba
no saps com?

En quin contenidor
podràs tirar els vidres
que t'han clavat al cor?
On podràs llençar les cartes perdudes
que vas escriure ja fa temps?

En quin contenidor
podràs tirar les llaunes,
plenes de records,
que guardaves en el rebost
de la memòria?

En quin contenidor
podràs deixar els mobles
que et recorden la seva presència?
Quan la cambra buida de tot
podrà pintar-se amb el silenci
i noves paraules puguin colonitzar
tots els racons donant nova vida
a l'espai?









ENREDADERA

Que por la enredadera de las horas se pierdan
mi memoria y mi nombre.
M.Victoria Atencia

Q ue se acumulen las hojas del calendario,
adquiriendo matices según los días,
buscando la luz en medio del bosque.

Que por la enredadera de las horas se pierdan
mi memoria y mi nombre, cubriendo el árbol
que el rayo dejó sin ramas de ilusión,
con fisuras de dolor y fuego.

Que el silencio respete mis palabras,
que no las parasiten orugas voraces
que la infinita sabiduría de la naturaleza
sea el humus que cubra el suelo.

Que nuevas sales impulsen nuevas ramas
y un tronco, para olvidar los truenos y relámpagos
que fijaron en ti su ira.

Del libro "Semillas"







Fora del programa

Potser tantes assignatures
deixin poc temps
per reflexionar sobre la vida,
sobre aquest camí que veus obert
i encara no saps on et portarà.

L'abisme de la incertesa et fa por,
et creus massa gran per demanar
l'aixopluc de la família
i la mà amiga que trobes
tremola com tu.

Però tens el temps a favor teu,
l'energia de la joventut,
no tens el llast dels anys,
pots fins i tot equivocar-te
i reprendre de nou el camí.

No perdis, malgrat les pedres que trobis,
la llum dels teus ulls.
No t'enganxis res
que posi boires
a la teva mirada.

Perquè ara la força
de la natura és amb tu
i amb esforç coneixeràs,
a poc a poc,
la teva diana còsmica.

(del llibre Evolutio)








Plaques Solars

M'escapen electrons, àtoms, molècules,
emigren deixant-me sense forces,

van allà on tu ets, molt lluny,
com vent que canta, com vent que plora.

I jo sento aquesta pèrdua:
cèl·lules orfes d'energia
van amarant de tristesa la meva sang.
El cor fa un batec cansat
com si volgués aturar-se, sentir el silenci.

Després la memòria projecta
alguna imatge, un record
que té color i vida,
una mirada que és tota llum.

I no sé com, aquest cor meu
agafa ritme com si tingués
en cada vàlvula instal·lades
plaques solars.

I les cèl·lules omplen,
per uns moments, tots els buits
reduint tant enyor.
Sentint com la sang canta
noves cançons en totes les venes.

(del llibre Ecosistema)










Marea negra

El sofriment i l'angoixa
s'estenen com el petroli,
fosques queden les onades,
mort el plàncton interior:
Ja no surt amb raig de lluna
donant més llum a la nit.

S'expandeix la capa fosca
cap a les platges tranquil·les,
deixant cadàvers de mots,
se'ns podreixen tantes algues,
tantes cintes d'esperança,
fins i tot estels de fons...

Potser podran sobreviure
les garotes amb més pues:
Sempre damunt de les roques,
en una mar sense peixos.

(del llibre Flora Sapiens)









Adagi

Temps de boira,
temps de gebre,
temps d'hivern
quan no hi ets.

I les fulles
que hi ha al terra
on pasturen
quiets els fongs.

Fan espores
de tristesa,
encapsulen
tots els mots.
S'aprofiten
tots els dies,
que gravaren
els records.

Filaments,
blanques hifes
són les cordes
del subsòl.

l com arpa
afinada
per la pluja
que ara cau,.
surt la música
més profunda
arrelada
dins del cor.
És el temps
d'un adagi
de l'absència
quan no hi ets.

(del llibre Evolutio)









Sol

Sol que ens dones vida,
On deixes la teva corona mentre
Lentament t'ajaus a la posta?

(del llibre Cosmos)








Mercuri

Massa sol,
Esperar sense ombra, fa
Rodolar el cap
Com si tot marxés.
Un silenci, un desert
Rere cada pedra
I el vent que s'enduu la sorra dels records.

(del llibre Cosmos)






Venus

Viure una altra vida
Ésser finalment lliure,
Nu el cos
Ungit d'eternitat,
Silent polsim d'estels.

(del llibre Cosmos)








Terra

T'estimo GEA
Envoltada pels llençols dels dies
Rere la manta d'aquests anys,
Revivim tu i jo les estacions
Amb l'òrbita que segueix la seva llum.

(del llibre Cosmos)







Mart

Mai les guerres,
Atacs inútils,
Repartiran somriures,
Teles i abrics de diàleg.

(del llibre Cosmos)








Júpiter

Justícia i Pau
Universal
Per aquests dies!
Il·luminats els carrers,
Tendes obertes, arbres guarnits,
Exemples contradictoris:
Rere cada Nadal plora un pessebre.

(del llibre Cosmos)








Saturn

Si arribéssim a trencar tantes
Anelles d'efímera glòria,
Trobar en el nucli del cor
Una cambra
Reservada pels sentiments,
No seria freda la nostra llum.

(del llibre Cosmos)







Urà

Un dia seré còdol
Rodolaré per l'Univers
Arribaré a un mar immens d'estels.

(del llibre Cosmos)








Neptú

Naus del pensament
Emporteu-vos les marees
Pinteu uns colors nous
Traieu els barrots que empresonen
Una bondat humiliada.

(del llibre Cosmos)









Plutó

Potser el teu glaç,
Lent o mirall,
Ull llunyà,
Té ganes de fugir
On el sol no et trobi.

(del llibre Cosmos)









Lluna

La cara trista,
La cara rodona
Una companya a la nit.
Ni tan sols els núvols poden amagar-te
Amiga de tantes marees.

(del llibre Cosmos)